Sumari. Tots som la Mercè! Setmana Aeronàutica i de l Espai de Barcelona. El so de Barcelona: BAM. Entrevista: Julià Guillamon

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
 3
 
  23 / setembre-octubre 2005 Les Festes de la Mercè 2005 Setmana Aeronàutica i de l'espai El BAM i el so de Barcelona Fundació Barcelona Cultura E D I T O R I A L Junta de Govern Ferran Mascarell Regidor
Related documents
Share
Transcript
23 / setembre-octubre 2005 Les Festes de la Mercè 2005 Setmana Aeronàutica i de l'espai El BAM i el so de Barcelona Fundació Barcelona Cultura E D I T O R I A L Junta de Govern Ferran Mascarell Regidor president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social Marina Subirats Vicepresidenta Carles Martí Maravillas Rojo Jaume Ciurana Teresa M. Fandos Ángeles Esteller Xavier Basso Ricard Martínez Ricard Gomà Júlia Pérez Josep Sànchez Xavier Rubert Josep Ramoneda Carme Riera Lluïsa Pedrosa Secretària delegada Oriol Balaguer Director gerent Imatge de la coberta: Fragment d Integració i festa. Fotomercè Foto: M. Pilar Corbacho Consell de redacció Oriol Balaguer, Jaume Boix, Marta Clari, Xosé Denis, Carles Giner, Ramon Aymerich, Rosa Mach, Toni Mataix, Ferran Mascarell, Isabel Montané, Conxa Rodà, Carles Sala, Vladimir de Semir, Xavier Suñol i Joan Torrella Redacció Jordi Canyissà, Esteve Caramès, Judit Lara i Gerard Maristany Traducció Ricard Bonmatí i Andrew Stacey Coordinació editorial Judit Lara Producció gràfica Primer Segona Publicitat D.L.: B-50591/2001 ISSN: Revista impresa en paper ecològic ECF Institut de Cultura de Barcelona Palau de la Virreina La Rambla, Barcelona Tel Fax El mes de setembre i la tardor ens tornen a portar la Festa Major de Barcelona. Les més de cinc-centes activitats de la Mercè en aquest 2005, estan marcades pels valors de la solidaritat, la diversitat i el civisme. Hi tenen a veure els darrers esdeveniments ocorreguts a la ciutat i a l escena mundial: solidaritat envers les persones que han patit els efectes de l huracà Katrina al pas per Nova Orleans; la pobresa que ha deixat al descobert i que torna a estar d actualitat al pensament de tothom. Les festes de la Mercè acullen un conjunt d actes de caràcter solidari i s afegeixen a la campanya de l ONU 2015, pobresa zero. I ara, a casa nostra, el civisme: després de les festes de Gràcia i de Sants, i de l intens debat sobre el mal ús de l espai públic, amb la Mercè, es presenta l oportunitat de marcar un punt d inflexió perquè la convivència i el civisme continuïn sent presents com ho han estat en els darrers anys. La diversitat és un altre dels valors associats a la Mercè. Així, en la programació de música del BAM destaca la presència d artistes del nord d Àfrica de tot l àmbit de la Mediterrània; en cultura popular, de grups de la Catalunya Nord, i en les arts de carrer, de companyies procedents de França, Itàlia, Alemanya, el Canadà, l Argentina, etc., juntamemt amb artistes bascos, andalusos, catalans i d altres punts de la Península. El foment de la lectura, sobretot entre el públic més jove, és un altre dels eixos de la programació de la Festa Major, en el marc, també, de l Any del Llibre i la Lectura. Més enllà de la Mercè, una de les novetats més destacades d aquest any és la celebració de la I Setmana Aeronàutica i de l Espai a Barcelona, amb un ambiciós programa d activitats que es vol fer ressò de la importància creixent d aquest sector en l economia mundial. La Fundació Barcelona Cultura és una altra de les novetats que el sector cultural municipal ha proposat els darrers mesos, una iniciativa pionera a l Estat espanyol que vol aportar una relació estable entre el món cultural i l empresarial. Una conversa amb Julià Guillamon, comissari de l exposició Literatures de l exili al CCCB i un avanç del Simposi Els futurs de la indústria editorial que l Institut de Cultura està preparant per al mes de novembre són altres temes d aquest número de la revista amb el qual encetem el curs Sumari setembre-octubre 2005 Tots som la Mercè! Setmana Aeronàutica i de l Espai de Barcelona El so de Barcelona: BAM Entrevista: Julià Guillamon La Fundació Barcelona Cultura L Agenda 21 de la Cultura Mercè Selecció Agenda cultural setembre-octubre Agenda Any del Llibre Caravaggio al MNAC Simposi d Editors Barcelona internacional Es roda Novetats editorials Cultura a Internet Textos en castellano English version Escenaris de la Mercè setembre-octubre Tots som la Mercè! Visquem-la amb civisme Un cop més s instal la a la ciutat la Festa Major de la Mercè. Aquest any la Mercè està marcada per valors com ara la solidaritat, la diversitat i el civisme. La Festa d enguany tindrà un especial record per a totes les persones que han patit a Nova Orleans els efectes de l huracà Katrina i també un desig que mira cap al futur: acabar amb la pobresa l any Tot plegat es resumeix amb més de cinc-centes activitats amb un destinatari ben clar: les persones. Tots som la Mercè! I ara ens toca gaudir de la Festa. Foto: Manolo Martínez Somriure de colors. Fotomercè 2004 Seguint un procés que ve de lluny, la Festa Major de Barcelona ha anat refermant el seu paper de punt de trobada de les inquietuds de la ciutat. Fins a dues-centes entitats, institucions i empreses posen el seu gra de sorra en l organització de la programació festiva, cosa que ofereix un resultat numèricament remarcable: el programa d aquest any consta de 515 activitats diferents que s han coordinat des de l Institut de Cultura de Barcelona. La Mercè del 2005 ha fet un espai a la solidaritat. Transmet un record molt especial per les persones que a Nova Orleans han viscut la tragèdia desencadenada per l huracà Katrina. També s adhereix a la campanya 2015, pobresa zero que va iniciar l ONU l any Amb aquest horitzó, s han organitzat actes com el concert contra la fam al centre cívic Convent de Sant Agustí dels millors discjòqueis residents a Barcelona. Els beneficis es destinaran a la construcció d un menjador social a la Barceloneta. Amb el mateix esperit, el Campament de la Pau celebrat l any passat amb motiu del Fòrum tindrà continuïtat en una trobada, que tindrà lloc a Vallvidrera, de cent seixanta joves i educadors que representaran vuit ciutats del món: Monterrey (Mèxic), Montevideo (Uruguai), Tetuan (Marroc), Maputo (Moçambic), Kwangyu (Corea del Sud), Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina), Guadix (Granada) i la mateixa Barcelona. Un altre dels eixos de la Mercè 2005 posa èmfasi a transmetre el valor de la lectura, amb activitats que tenen a veure amb la celebració de l Any del Llibre i la Lectura: la Cavalcada de la Mercè es constitueix enguany com un triple homenatge al Quixot, a Jules Verne i a tota mena de personatges literaris que han impactat amb força en la memò- 4 ria col lectiva del país; s amplia el programa La Mercè de conte, amb experts contacontes que es dispersaran pel cor de la ciutat antiga; la pregonera de la festa és, precisament, una de les autores més reconegudes del país, Rosa Regàs... El BAM i la Mediterrània Cadascun dels eixos del programa de música de la Mercè es construeix partint de l aposta per la feina de les formacions artístiques catalanes. Així és com va néixer el Barcelona Acció Musical, que aquest any compta en la seva programació amb prop d un 40% d artistes vinguts dels territoris de parla catalana. A l altre extrem, el vessant mediterrani: en el marc del mateix BAM, s ha convocat Festival Internacional de Músiques Nòmades de Nouakchott (Mauritània), el Festival de la Medina (Tunísia) i el Festival de Música Àrab de l Òpera del Caire (Egipte). La mateixa programació del BAM acull, a la rambla del Raval, grups musicals com Daby Touré (Mauritània), Hoba Hoba Spirit (Marroc) o Fathy Salama (Egipte), que reflecteixen les músiques banyades per aquest mar compartit. Mereix una menció a part el caràcter arriscat i curiós que sempre ha guiat el BAM: la programació de músics allunyats dels grans altaveus mediàtics, però de gran qualitat són, juntament amb la gratuïtat de cada concert, elements idiosincràtics que fan d aquest festival una proposta La Trobada de Festivals i Músiques de la Mediterrània pretén ser la llavor de futures col laboracions entre Barcelona i ciutats de l àmbit mediterrani la Primera Trobada de Festivals i Músiques de la Mediterrània, que pretén ser la llavor de futures col laboracions entre Barcelona i ciutats del nord d Àfrica. Les converses comptaran amb la presència del Festival Gnawa d Essaouira (Marroc), el Festival Timitar d Agadir (Marroc), el Festival del Desert (Mali), el de referència més enllà de les fronteres metropolitanes. La festa del Cap i Casal L obertura de la Mercè a noves geografies no és pas una tendència nova, però sí accentuada. Fa poc més de cent anys, i per primera vegada, la mateixa Festa Major del Cap i Casal va El cartell de la Mercè d enguany és obra d America Sánchez convocar per primera vegada una trobada de sardanistes i un concurs de castells que va suposar el descobriment per part de Catalunya d un discurs tradicional que podia adquirir un caràcter nacional més enllà dels pobles on es practicava. Aquest 2005, la Mercè recull en certa manera la llavor plantada fa cent anys, convidant diversos grups de cultura popular vinguts de la Catalunya Nord, que participaran en els actes més tradicionals de la Mercè. Amb la seva presència, es podrà constatar que, al costat de les pecualiaritats locals, fortament arrelades, els grups de cultura popular de la Catalunya Nord viuen molt pendents del caràcter que van prenent les manifestacions tradicionals del sud dels Pirineus. Prova d això, a la Mercè es podran veure dues colles castelleres (els Angelets del Vallespir i els Castellers del Riberal) i els Diables del Riberal. Ni els castells ni els diables són formes tradicionals pròpies a la zona. La seva presència a la Festa Major setembre-octubre Necesitas ayuda, d Emilio Gutiérrez. 1r Premi Fotomercè 2004 de Barcelona cal recordar que el correfoc és una invenció del Cap i Casal que encara no ha arribat als trenta anys de vida ha estat decisiva perquè l adoptessin les festes majors d arreu dels Països Catalans. Mirant el conjunt de la programació, les xifres reflecteixen aquesta doble vocació catalana i mediterrània i, també, global. En l apartat tradicional, hi participen 222 colles, 15 de les quals són de la Catalunya Nord. Dels 60 espectacles de carrer, 29 provenen de Catalunya; 18, de l òrbita mediterrània; 5, de la resta d Europa, i encara 8 més, del continent americà. La meitat dels 121 concerts seran interpretats per grups catalans, 13 per formacions espanyoles i 41 per estrangeres... Convivència i participació Més enllà d influències i convidats, la Festa Major de Barcelona continua insistint en el seu caràcter de punt de trobada i de convivència entre els membres d una mateixa comunitat. Prova d això són, per exemple, les tertúlies De primera mà que es faran a la plaça del Rei amb destacades personalitats que tenen coses a dir sobre el món que ens envolta. També, dins d aquest caràcter de punt de trobada, però amb una perspectiva molt més ciutadana, subratllem la Mostra d Associacions, en la qual entitats de tota mena exposen la seva força mobilitzadora i els seus projectes més actuals. Enguany, la Mostra celebra la seva desena edició bo i exaltant La màgia de la participació i concentrant més entitats que mai a la plaça Catalunya: en total, hi seran representades tres-centes entitats, que, com és habitual, conviuran amb una acurada programació en els seus escenaris: sessions de màgia (amb professionals com el Màgic Andreu o Enric Magoo), concerts multitudinaris (amb Coti, Melendi, Raimundo Amador, Quimi Portet, els patriarques de la rumba catalana, etc.) i propostes com la de Mans Unides, amb la seva Festa de l Espectacle Solidari. Compartint la centralitat que cada any obtenen les entitats de la ciutat, el passeig de Gràcia es dedica als drets i serveis de què poden gaudir tots els ciutadans de Barcelona. Per aquesta raó, diferents oficines municipals han ajuntat esforços per tal de transformar el passeig en la Ciutat de les Persones, un espai on aquelles volen donar-se a conèixer i també facilitar la informació sobre la manera d accedir-hi. Són les biblioteques, els centres cívics, la xarxa de serveis socials, els equipaments esportius, la Guàrdia Urbana, l Agència de Salut Pública, etc. Totes aquestes oficines han creat una agenda d activitats per tal de fer atractiva una informació que és necessària perquè cada ciutadà pugui utilitzar els serveis que té al seu abast amb coneixement de causa. La Festa Major de Barcelona continua insistint en el seu caràcter de punt de trobada i de convivència entre els membres d una mateixa comunitat 6 També al passeig de Gràcia i dins de l Any de l Alimentació, la Cuina i la Gastronomia, el dia 24 es farà un sopar per a mil duescentes persones, amb la presència de destacats cuiners i un menú dedicat a la rica gastronomia festiva que posseeix Barcelona. La ciutat i les arts de carrer Coincidint amb aquest caràcter de celebració de l espai compartit, la Festa Major sol ser, també, el moment per celebrar les millores que es van instaurant a la ciutat. Aquest any, la Mercè és la porta d entrada a Barcelona del mercat de Santa Caterina, que serà inaugurat el dimecres 21 de setembre amb una festa gastronòmico-musical. Els dies següents, aquest mateix espai passarà a convertirse en escenari de la Festa Major: davant de les seves façanes tindrà lloc la trobada dels artistes de carrer, que ofereixen espectacles de petit format i a tocar del públic. La presència de les arts de carrer per El correfoc és per a tots, de Francesc Giol Molinos. Accèssit, Fotomercè 2004 La Mercè continuarà en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i la Setmana Aeronàutica i de l Espai la Mercè està suposant una lenta redefinició de la programació festiva: més enllà de les actuacions musicals gratuïtes necessàries en tota festa mediterrània: quantes parelles no s han conegut compartint un ball de festa major?, les arts de carrer constitueixen una alternativa programàtica que omple d interès la programació en horari diürn. Precisament sobre aquestes qüestions se celebrarà una Jornada Tècnica de les Arts de Carrer al CCCB, amb la participació de professionals del sector. El mercat de Santa Caterina no serà l únic espai al qual donar la benvinguda: el parc del Fòrum serà, per primera vegada, escenari de la Festa Major. De dia, el parc es convertirà en un gran parc d atraccions amb una àmplia programació d espectacles i activitats per a tots els públics; i, de nit, serà l escenari que tancarà més tard. Ja durant la celebració del Primavera Sound, el parc del Fòrum va demostrar les seves potencialitats com a espai on reconciliar el dret a l oci amb el dret al descans dels veïns, i per aquesta raó s ha decidit allargar en aquest espai la programació festiva fins a les cinc de la matinada, amb el supot de transport públic per facilitar la mobilitat als qui vinguin dels escenaris del centre de la ciutat, que tanquen cap a la una de la matinada. La setmana següent La Mercè consta enguany, ja s ha dit, de 515 activitats. Fent un càlcul ràpid, si cada activitat durés mitja hora (movem-nos pel cap baix), necessitaríem un mínim de deu dies seguits per viure tota la Festa Major sense perdre ns-en ni un detall. No fa falta: probablement, el públic dels exercicis gimnàstics suaus no és el mateix que el de l electrobam; així doncs, quan arribi el Piromusical, cadascú haurà fet la Festa Major que més li haurà vingut de gust. Quan arribi la traca final de l espectacle que aquest any compta amb la collaboració especial de Pep Sala, la celebració no haurà acabat del tot: continuarà, personificada en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i la Setmana Aeronàutica i de l Espai, que coincideixen en el temps i que serviran, respectivament, per repensar la situació de Barcelona com ens movem? i per plantejar el repte de futur de convertir la ciutat en un punt de trobada indispensable de la indústria aeroespacial. La Mercè Del 22 al 25 de setembre setembre-octubre Setmana Aeronàutica i de l Espai de Barcelona Del 24 de setembre al 3 d octubre se celebra la Primera Setmana Aeronàutica i de l Espai de Barcelona, un esdeveniment que pretén situar la ciutat en el mapa aeronàutic internacional i que promou l Ajuntament de Barcelona, amb la col laboració de la Generalitat i el Govern d Espanya. Us oferim aquí un esbós de la situació que viu el sector de l aeronàutica i el programa d activitats de la Setmana. Airbús A380 Superat el daltabaix que va suposar el descens del trànsit aeri entre els anys 2001 i 2003, el sector aeronàutic i espacial viu els darrers anys un nou cicle alcista, exemplificat en dos projectes d abast mundial: el procés de certificació i comercialització de l Airbús A380 i el sistema de posicionament global Galileu impulsat per la Unió Europea. El primer ha estat pensat per donar resposta a les necessitats futures del transport de passatgers en les rutes de llarg recorregut, i el segon permetrà desenvolupar nombroses aplicacions en la vida civil facilitant la mobilitat de les persones i dels mitjans de transport individuals i col lectius. També en altres sectors de l aeronàutica, des de l aviació general fins als avions de passatgers dissenyats per assolir rutes de curt i mitjà recorregut, les innovacions tecnològiques i l ús de nous materials estan impulsant el sector. Per exemple, en l aviació corporativa van apareixent bireactors amb fuselatges i amb ales de fibra de carboni i d altres materials avançats. També actualment, alguns fabricants han entrat en el procés de certificació d aparells per a sis passatgers propulsats per petits reactors se ls comença a anomenar microjets i que estan cridats a minimitzar els costos operatius dels seus homòlegs del segle XX, els bimotors d hèlix equipats amb motor de pistó. Es tracta d un sector atractiu, fins i tot per a multinacionals molt arrelades: el fabricant d automòbils Honda ja ha posat en vol un prototip d aquestes característiques. I en el primer esglaó, el de l aviació privada i esportiva, s ha produït una notable expansió de l ús dels materials lleugers i resistents que han generat l aparició de nous fabricants que ofereixen avions de dues a quatres places amb més prestacions i confort que els fabricants tradicionals. Així, com a novetat en l aviació general, l austríaca Diamond Aircraft ha incorporat motors dièsel procedents de la indústria automobilística, que poden aportar una important reducció del consum de combustible. Les carteres de comandes d aquests fabricants revelen que ens trobem davant d una realitat que ja es comença a consolidar. Un altre sector aeronàutic que es renova és el de les empreses que fabriquen l instrumental de vol, ja que es comença a generalitzar l aparició de panells de comandament equipats amb pantalles de cristall líquid. És a dir, la gestió del vol es digitalitza i es comença a abandonar l instrumental analògic. Pel que fa a les infraestructures aeroportuàries catalanes, l aeroport de Barcelona comença a avançar per convertir-se també en el punt de sortida i arribada de vols intercontinentals, mentre que els de Reus i Girona han experimentat un espectacular creixement en el nombre de passatgers tot dinamitzant el turisme, el comerç i les activitats relacionades amb l oci. A més, l aeroport de Sabadell, 8 centrat en l aviació general, experimenta des de l any 2000 un progressiu procés de modernització de les seves instal lacions que ha contribuït a ampliar i dignificar el servei que ofereix a petites i mitjanes empreses dedicades a tasques aèries, la formació de pilots i el manteniment d avions. En darrer lloc, el pla de nous aeroports, com el projectat a Lleida per la Generalitat, tendirà a consolidar una xarxa d aeròdroms que haurà de cobrir el dèficit d aquest tipus d instal lacions. En aquest encoratjador context esbossat aquí a grans trets, se celebra la Setmana Aeronàutica i de l Espai de Barcelona. La programació es divideix en tres eixos: la Mostra de l Aeronàutica i de l Espai, la Festa al Cel i la Nit de l Aviació. Els objectius principals són dos: per una banda, construir una plataforma que permeti a la societat conèixer les activitats que desenvolupen les empreses i institucions del sector i, per una altra, configurar un punt de trobada dels professionals de l àmbit aeroespacial per mostrar la seva activitat i debatre la situació actual i el
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks